ALLÒ QUE M'HA APORTAT L'ASSIGNATURA DE SOCIOEMOCIONAL

Al llarg d'aquest semestre he après a veure l'educació des d'un altre punt de vista. Quan vaig començar el primer any, la meva visió de l'educació va canviar dràsticament. Al llarg de la meva educació he tingut sempre un sistema que s'apropava al tradicional, allà a on el que importava era el que deia el mestre perquè es considerava que aquest era la font de coneixement més important. Qui no ha escoltat les típiques frases: ¡Si el profesor lo dice es por algo!, ¡Te lo tienes que aprender de PE a PA!, ¡Escucha y calla!

Però, en començar la meva formació, vaig descobrir que la figura del mestre no ha de ser de superioritat (això ja ho tenia clar abans, però en començar a estudiar va ser la primera vegada que vaig veure que això apareixia als llibres), que ha de fer de guia dels aprenentatges. A més, vaig començar a comprendre noves metodologies.

Però, després d'haver fet aquesta assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància, he après coses noves que no havia tractat a cap altra assignatura. Per exemple, el tema de les famílies l'hem tractat a varies assignatures, però en aquesta a banda de recordar informació com són per exemple els tipus de famílies i els estils educatius d'aquestes, també, hem reflexionat sobre les emocions que pot sentir tant l'infant com els altres membres de la família en cada situació.

D'aquesta manera, cada persona té unes emocions diferents en cada situació. En cada situació trobem molts factors que fan que cada nen o nena tingui unes emocions diferents a cada situació o que les expressi d'una manera determinada. Ja que, aquest ha estat un altre tema tractat a classe: la importància de la expressió de les emocions.

Nosaltres com a mestres hem de crear un vincle de confiança amb els nostres alumnes prou segur que ens permeti expressar les nostres emocions (de forma regulada) als nostres alumnes i que sobretot aquestos sentin que poden expressar les seves emocions. Amb això, no vull dir que els infants només s'han de saber expressar amb nosaltres, sinó que aquest és un primer pas per a treballar les emocions i que al final l'infant sigui capaç de fer-ho a tots els àmbits de forma autònoma. Per portar això a terme, és fonamental transmetre seguretat i confiança a les famílies, així els docents hem d'aprofitar tots els moments de visita dels pares per a crear vincle i confiança. Ja que per a que el desenvolupament emocional tingui sentit ha de tenir una continuació coherent entre allò que es parla a l'escola i allò que es fa a casa. Això ho hem treballat bastant a classe, i fins i tot hem portat una simulació de primera reunió de la mestra amb la família. Aquesta activitat, ha estat molt interessant ja que ens posa a prova, ens apropa més a allò que portarem a terme quan siguem docents i a més ens permet rebre les observacions de les nostres companyes per a millorar.

  

A més, respecte al tema de les famílies, el clima de l'aula i la confiança que ja tinc amb les meves companyes, m'ha permès també expressar alguns temes familiars propis per a posar com a exemples en algunes situacions a l'aula.

D'altra banda, hem après a com treballar les emocions a classe a partir de la programació i realització de jocs i activitats. Els diferents grups han realitzat diferents jocs els quals m'aporten idees per a un futur. Amb la realització d'aquestes activitats, a més, hem tingut més contacte entre nosaltres i hem pogut aportar aquelles coses que ens han fet sentir i quines coses milloraríem després d'haver vist el resultat al  posar-les en pràctica.

Altre aspecte treballat a estat la importància del període d'adaptació, però allò que més m'ha impactat de tota l'assignatura ha estat el vídeo final, aquell que tracta del maltracte infantil. A partir d'aquest vídeo, te n'adones de la importància de que els nens siguin capaços d'expressar les seves emocions i pensaments, i de la importància de que els mestres siguin capaços de detectar aquestos tipus de situacions com d'altres (no fa falta que el maltracte que pateix l'alumne sigui d'abusos sexuals, sinó que pot ser físic, psicològic o social). Per tant, és fonamental el paper de detecció que té el mestre.

En definitiva, el fet de treballar en petit grup i en gran grup m'ha ajudat a veure diferents punts de vista i sobretot aspectes que mai m'havia plantejat. Per tant, la comunicació que s'ha provocat a les classes m'han ajudat a assimilar i acomodar  millor la informació a partir dels diferents exemples que han exposat les meves companyes, i ha permès aportar les nostres opinions al respecte. A més, les aportacions d'experiències reals que aportava el mestre, eren clau en tot el procés. Aquest fet, el que compatís amb nosaltres aquestes situacions ens incitava a seguir parlant del tema una vegada érem fora de l'aula.

D'altra banda, les reflexions que he anat realitzant en aquest bloc, m'han servit com a resum de les idees sorgides a classe i m'ha ajudat a consolidar millor els aprenentatges. Tot i això, l'eina fonamental d'aprenentatge d'aquesta assignatura no ha estat ni les lectures, ni el bloc, ni els power points, sinó les classes presencials.