Activitat 8: Com tractar el període d'adaptació amb les famílies

Nosaltres, treballarem amb alumnes d'infantil i, hem de remarcar la importància del període d'adaptació.

L'infant, passa d'un context a una altre de forma molt sobtada, per això, s'ha de procurar que el canvi sigui el menys brusc possible. El nen ha de passar d'estar a totes hores amb persones del seu entorn més proper a estar amb gent que no coneix. És per això, que les escoletes i escoles porten a terme el període d'adaptació. Aquest consisteix en anar apropant a l'infant al nou context i espai de forma progressiva. El primer dia només està un període petit de temps i acompanyat d'una persona coneguda, el següent dia passa una mica més de temps a l'escola fins que al final, després de una setmana aproximadament, el nen es queda a l'escola tot sol.

Aquest període progressiu és el que ajuda a l'infant a assimilar la separació de la mare o pare i, és el que ajuda a que l'infant creí vincle amb la mestra i amb els companys. Ja que, fins que l'infant no és capaç de crear vincle amb membres de l'escola, no vol quedar-se en aquesta.

Aquest moment és molt important portar-lo a terme ja que, es pot donar el cas en que l'infant en un primer moment pareix que està a ple a l'escola i que ha superat el període a bans d'hora. Però, realment l'infant no ha superat la separació i el període es pot manifestar en un futur pròxim.

A més, vull remarcar que el període d'adaptació s'ha de portar a terme tant a l'escoleta com a l'escola (en el cas que l'infant acudi a les dues institucions). Ja que, l'infant primer pateix la separació de la família quan passa a l'escoleta, però, també pateix la separació dels seus companys, espai, materials i mestres quan passa a l'escola. Per tant, una vegada que l'infant passa a l'escola primària, la mestra ha de preveure un seguit d'activitats per a que els alumnes es familiaritzin amb el nou espai i per a començar a superar el dol. Alguns exemples d'activitats podria ser; que cada alumne elaborés una capseta amb algunes coses significatives com per exemple el cartellet del seu nom que té aferrat a la cadira, un dibuix...; una altra activitat seria anar de visita a la futura escola; una altra podria ser fer un mural amb les diferents escoles i fots de carnet dels alumnes que estan destinats a cada escola.... A més, una vegada els infants ja han començat les classe a l'escola, la mestra d'infantil pot fer visites.

UN HIPOTÈTIC CAS

Després  d'haver fet aquesta breu introducció de la importància del procés d'adaptació, a continuació posaré un fragment de text on s'explica un hipotètic cas que es pot donar en la conversa d'una mestra i d'una mare:

"Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades".

Respecte a aquest fragment, veig dos errors importants per part de la mestra. El primer és mostrar por i inseguretat a les famílies, ja que considero que els docents han de mostrar seguretat a les famílies i els han de demostrar que entenen sobre el tema, ja que els infants estan baix la seva responsabilitat mentre estan a l'horari escolar. El segon gran error, és el següent comentari: "encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades". A partir d'aquest comentari, fas pensar a la família que no els escoltes, i que si o fas, no proposes solucions als seus problemes perquè només et serveix com a vàlid allò que està programat. Des del meu punt de vista, el docent té un marge de decisió que permet adaptar algunes situacions. Per tant, el primer que ha de fer la docent és dir-li a la família que investigarà la situació i que buscarà la millor solució per a l'educació de l'alumne.

D'aquesta manera, a partir del coneixement que té la docent de la situació familiar, mirarà de solucionar el problema. Per exemple en aquest cas, pot donar la sensació de que la mare vulgui que el fill finalitzi el període d'adaptació perquè els horaris d'aquella setmana no li quadren bé amb els laborals i no pot recollir a l'infant tan prompte. Llavors, en aquesta situació, la mestra hauria de proposar alternatives a la família, com pot ser que el vagi a buscar un altre membre de la família (primer la mare ha de firmar una autorització) i, així, procurar que la família respecti el procés d'adaptació de l'alumne.

Aquesta reflexió sobre el fragment anteriorment exposat, l'hem feta a classe per parelles,i jo juntament amb la  meva companya Aida hem redactat un possible diàleg entre la mestra i la mare:

• Mestra: Hola, bon dia. Aquesta setmana en Miquel ha començat l'escola i m'agradaria saber la vostra opinió sobre el seu desenvolupament.
•  Mare: Està adaptat
•  Mestra: Estic d'acord. En Miquel està evolucionant i s'està adaptant favorablement en la seva estància a l'escola. Fins i tot, he observat que ja estableix relacions amb alguns dels seus companys. Però, així i tot, lo convenient és que respectem el seu període d'adaptació ja que finalitzar abans d'hora aquest procés podria ser perjudicial per al seu desenvolupament en un futur.
•  Mare: Per què podria ser perjudicial si el meu fill està adaptat?
•  Mestra: El més convenient per al seu fill Miquel és seguir amb el període d'adaptació fins al final per a que en un futur no presenti cap problema de socialització amb els companys i la mestra o d'enyorança cap a la família. Per què consideres que en no és necessari que en Miquel segueixi amb el període d'adaptació?
• Mare: Hem vist que en Miquel aquestos darrers dies ja no plora i nosaltres hem de fer feina, a més, aquesta setmana no hem pogut canviar el torn de la feina.
• Mestra: Hem de cercar una solució, però, he de dir que el període d'adaptació no consisteix en que el nen deixi de plorar. Aquest període és molt important per al nen ja que necessita crear nous vincles amb una comunitat de persones desconegudes. Per tant, per a crear nous vincles el nen necessita temps per a poder consolidar-los. A més, és fonamental que el nen es senti part del grup classe, per tant, no podem començar a crear diferències ni adaptacions individuals.(...)

CONCLUSIONS

Per a finalitzar, a continuació respondré algunes preguntes sobre el període d'adaptació:

·         Per què és un dels moments crucials i estratègics?

El període d'adaptació és un moment crucial i estratègic perquè és durant aquest període de temps quan l'infant és capaç d'assimilar la separació de la família (o d'una altre escola), és a dir, és capaç d'afrontar el dol que li provoca canviar de context. A més, és durant aquest moment majoritàriament quan el nen estableix el nou vincle amb els companys i amb la mestra. Per tant, és fonamental tenir un bon període d'adaptació per a que l'infant es pugui acomodar correctament al nou context.

·         Per què s'inverteixen una gran quantitat d'energies?

Perquè el període d'adaptació marca l'evolució de l'infant dins aquest nou context, sobretot en els aspectes emocionals. Per tant, per a que l'infant es desenvolupi correctament tant a nivell cognitiu, com a nivell emocional com a nivell social, el nen necessita haver superat el dol i creat nous vincles al nou context.

·         Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

Més que establir regles, el que s'ha de fer en aquest període és establir vincle amb tots els infants.

·         Què és allò que no hauríem de fer mai?

Allò que no hauríem de fer mai des del meu punt de vista és crear inseguretat, tot el contrari, la mestra ha de provocar seguretat en l'infant i per això és necessari que ella també ho estigui. I, ha de crear vincle, per tant, la mestra no pot estereotipar als infants ni deixar-los de banda.

Al següent vídeo es comenta com fer front al període d'adaptació. En aquest vídeo, també es donen consells a les famílies, ja que el que crea major inseguretat en els infants és aquella que transmeten els pares.