En aquesta sessió
hem visionat la pel·lícula "Un lugar para quedarse" i, després hem
compartit les nostres impressions en grup. A continuació explicaré molt
breument de què tracta la pel·lícula i després exposaré les meves impressions.
Es tracta d'una
parella que en uns mesos tindran un fill, però no tenen cap lloc establert ja
que a la zona on vivien estaven per què vivia prop dels pares de l'home. Però,
com que els pares se'n van dos anys a Brussel·les i els pares de la dóna estan
morts, la parella decideix començar a viatjar en búsqueda del lloc ideal per a
forma la seva família.
Primer viatgen a
Fènix on es troben amb els anteriors superiors de la dóna, llavors van a Tucson
a visitar a la germana de la dóna, després es dirigeixen cap a Madison a
visitar a la cosina de l'home que és atea, més tard, van a Montreal a casa
d'uns amics de la Universitat. L'última visita que realitzen és al germà de
l'home ja que just la deixat la seva dóna, té una filla i necessitava consol. Mentre
la parella va visitant tots aquestos llocs, es va adonant de la diferència que
hi ha entre les diferents famílies i, per tant van pensant com volen que sigui
la família que formaran en breu.
Una nit a la
casa del germà de l'home, la parella està a un llit elàstic al jardí i comencen
a prometre's coses que mai faran d'allò que han vist els darrers dies. Al matís
següent la dóna li explica a la seva parella una anècdota de la seva infància i
decideixen anar a visitar la casa dels pares de la dóna.
Quan arriben a
la casa de la infància de la dóna, es veu com que senten que aquell és el seu
lloc, el lloc per a formar la seva nova família, així que finalment es queden a
viure allí.
Ara que ja he
explicat l'argument de la pel·lícula, exposaré alguna de les impressions que
m'ha creat.
Des del meu punt
de vista, aquesta parella és molt immadura i insegura. A l'edat que tenen ja podrien tenir cobertes
algunes necessitats bàsiques que no tenen com és per exemple saber el lloc on
volen viure, tenir una casa per a viure i tenir una feina fixa en condicions.
Considero que una possible causa de que això no ho tinguin decidit encara és
que la dóna va perdre als seus pares, per tant té molta inseguretat i justament
en aquestos moments d'embaràs necessita un model a seguir per a demanar-li tots
aquells dubtes i inseguretats que li sorgeixin.
Però a mesura
que avancen en el viatge, la parella es veu més unida i més madura. Podem veure
com no aconsegueixen descobrir el lloc ideal per a formar una família fins que
la dóna no és capaç de fer front i superar el dol i pèrdua dels seus pares.
A banda, en aquesta
pel·lícula trobem diferents tipus de família i diferents models educatius.
En primer lloc, trobem la família de l'anterior superior de la dóna. En aquesta família es pot apreciar com la mare infravalora als seus fills dient-los comentaris despectius, a més, la mare parla de temes inadequats i diu insults davant els seus fills i, es justifica afirmant que els infants no escolten allò que diuen els adults quan parlen amb un determinat to de veu i ho mostra. Aquest tipus de família el considero fatal ja que al final els infants no escolten a la mare per les coses que diu i, a més no tenen un recolzament per part d'aquesta ni cap tipus de complicitat o signe afectiu.
En primer lloc, trobem la família de l'anterior superior de la dóna. En aquesta família es pot apreciar com la mare infravalora als seus fills dient-los comentaris despectius, a més, la mare parla de temes inadequats i diu insults davant els seus fills i, es justifica afirmant que els infants no escolten allò que diuen els adults quan parlen amb un determinat to de veu i ho mostra. Aquest tipus de família el considero fatal ja que al final els infants no escolten a la mare per les coses que diu i, a més no tenen un recolzament per part d'aquesta ni cap tipus de complicitat o signe afectiu.
En segon lloc,
trobem a la família de la cosina de l'home. Aquesta família no estableix límits
ni normes als fills tot i que no suporten que els infants vagin en cotxet. Quan
la parella va a visitar a aquesta família a la seva casa, es veu com que es
respira molta pau i tranquil·litat a l'ambient, però de forma excessiva. Al
final la parella surt de la casa pensant que estan bojos. Des del meu punt de
vista, no és bo no establir cap tipus de límit ni norma, ja que hem d'ajudar
als infants a establir una estructura i una moral.
En tercer lloc,
trobem als amics d'Universitat de la parella que és una família nombrosa i
adoptiva. Es tracta d'una parella que ha adoptat a cinc infants ja que la dóna
no pot tenir fills. Aquesta família rep a la parella de forma molt agradable i
els juguen per la casa amb tranquil·litat. Entre tots els models educatius que
he vist a la pel·lícula, aquest ha estat el que m'ha semblat millor amb
diferència. Els infants tenen límits però a la vegada tenen la seva llibertat,
són alegres i moguts.
Per últim,
trobem a la família del germà de l'home. Aquesta família havia estat nuclear,
però just fa poc la mare ha deixat la família i el pare ha de fer front formant
una família monoparental. En aquest cas, el pare no sap com sortir endavant, ja
que no es veu capaç d'educar a la seva filla de deu anys en condicions. Aquest
tipus de família no el veig bé, però no pel fet que sigui monoparental, sinó
per l'actitud de incapacitat que mostra el pare. Jo crec que en aquest cas el
pare hauria d'agafar més forces que mai per aconseguir educar el millor
possible a la seva filla.
Per tant, trobem
diversos tipus de família al llarg de la pel·lícula que ens poden servir a
nosaltres com a futures mestres per a conèixer millor els diferents tipus de
família que podem trobar a les nostres aules i els diferents models educatius
que aquestes empren.
Per últim, vull
destacar el moment de les promeses, ja que el considero un moment clau per a
que la dóna rebi el suport i confiança suficient per a fer front a la pèrdua
dels seus pares i, a més, a partir d'aquest moment, es pot dir que la parella
discuteix el seu futur i en certa manera madura.
El següent vídeo
ens explica per a adquirir coneixement hem de fer front a la zona del pànic per
a arribar a la zona d'aprenentatge. Per tant, aquest concepte el relacionaria
amb la superació de la dóna de la pèrdua dels seus pares, no és fins que
decideix aventurar-se en busca del lloc ideal per a viure quan aconsegueix fer
front a aquest conflicte i arribar a trobar el seu lloc ideal. Per tant, com
podem relacionar amb l'educació i l'adquisició de nous coneixements.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada