Vestuaris, diàlegs, escenaris, materials, materials, i més materials!

Una vegada que hem tingut les idees una mica clares de l'evolució de l'obra, hem començat a elaborar els vestuaris. D'aquesta manera hem fet dues disfresses de púnics, dues de romans, dues de musulmans, la disfressa de la nena, la de la bruixa i la de la pagesa.

Per a elaborar els vestuaris, primer hem hagut de cercar els materials. Se'ns va acudir la idea de demanar als comerços aquells materials que no els servissin o que ens poguessin regalar.

Així, hem anat plegades a diversos comerços d'Eivissa. A Almacenes Tur ens varen donar diversos retalls de teles, a Tejidos Escandell ens varen donar diverses teles de diversos colors, a Pinturas Rubio ens varen donar tres esprais de colors, a Valero diversos botons, cintes i velcro i per últim, a Pintura Bizafor ens varen donar diversos pots de pintura.

A mesura que aconseguim els materials, comencem a elaborar els vestuaris en primer lloc, i els escenaris en segon lloc.

Activitat 7: L'escola

A l'actualitat la societat avança molt ràpidament, mentre que en moltes escoles es continua mantenint el sistema tradicional. Tot i això, fa anys que trobem teories amb noves metodologies i amb  noves maneres de veure l'educació i l'escola. Però, el problema és que està costant molt posar aquestes noves teories a la pràctica, tot i que he de dir que hi ha centres que ja les apliquen o les comencen a aplicar. Amb això vull dir que durant els darrers anys ens trobem en un moment de canvi en l'educació.

D'aquesta manera, algunes escoles han anat canviant i millorant, però a l'actualitat trobem més dificultats degudes a la crisis econòmica que pateix el nostre país i a les noves polítiques i lleis que es volen aplicar.

A la classe de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància hem tractat el tema de l'escola.

En primer lloc, cadascú ha redactat de forma individual l'origen de l'escola, els objectius que ha de tenir i el model que la sustenta. D'aquesta manera jo he redactat les següents aportacions individuals:

Per a començar, l'escola ha de ser una institució amb uns espais i unes instal·lacions adequades que facilitin el procés d'ensenyament aprenentatge i la socialització. Per tant, podem dir que l'origen de l'escola és educatiu.

Llavors, l'objectiu principal de l'escola és l'ensenyament, però aquesta s'ha de realitzar tenint en compte els interessos, les motivacions i les necessitats dels infants. Així, trobem altres objectius com són cobrir les necessitats bàsiques dels alumnes, tant fisiològiques com emocionals i guiar al nen en el seu desenvolupament.

Aquestos objectius només es poden aconseguir tenint bons professionals de l'educació que escoltin als infants, que siguin atents, que no mostrin favoritismes, que parlin amb els pares quan sigui necessari, que mostrin una mirada i actitud càlides, que facin que els alumnes es sentin còmodes a l'aula. Els mestres han de mostrar confiança en els seus alumnes i ha de donar-los autonomia, ha de satisfer les seves necessitats bàsiques, tant fisiològiques com emocionals, i ha de mediar els conflictes per a que els propis infants trobin les solucions.

Tot això s'hauria de realitzar des d'un model inclusiu, motivador i educatiu.

En segon lloc, hem treballat en petits grup aquest mateix tema, hem exposat les nostres reflexions a les nostres companyes i hem elaborat un altre text amb diferents idees:

Les escoles dels nostres dies no avancen igual que la resta de la societat, és a dir, les pedagogies educatives no tenen relació amb lo que es duu a terme dins les aules.

El punt de partida per a que les nostres escoles donin resposta a les necessitats emocionals dels infants és donar més importància a les emocions d'aquestos i per tant, tractar-les de forma tant directa com indirecta.

Aquest objectiu només es pot aconseguir tenint bons professionals de l'educació que escoltin als infants, que siguin atents, que no mostrin favoritismes, que parlin amb els pares quan sigui necessari, que mostrin una mirada i actitud càlides, que facin que els alumnes es sentin còmodes a l'aula. Els mestres han de mostrar confiança en els seus alumnes i ha de donar-los autonomia, ha de satisfer les seves necessitats bàsiques, tant fisiològiques com emocionals, i ha de mediar els conflictes per a que els propis infants trobin les solucions. Llavors, amb la finalitat de poder atendre els interessos dels infants, els professionals de l'educació hem de  crear uns vincles d'afecció amb els alumnes.

Per tot això, pensem que el model que hauria de sustentar l'escola no és tan sols educatiu sinó també socialitzador, inclusiu i motivador.

Per últim, cada grup ha exposat a la resta de la classe les seves reflexions, hem debatut, hem tornat a reflexionar i al final ha sortit la següent taula amb les aportacions dels diferents grups:

Després de tot allò parlat a la classe, m'he adonat que segons el meu punt de vista l'escola hauria de ser una mescla entre l'escola infantil i la casa del nen/a, en cap cas hauria de ser únicament assistencial.

Continuo pensant que l'origen de l'escola és l'educació i l'aprenentatge, però ara a més, considero que l'origen també ha de ser els continguts flexibles, la inclusió, satisfer les necessitats emocionals dels infants i la socialització que és fonamental per a que els infants estableixin noves relacions.

D'altra banda, fent referència als objectius de l'escola, haurien de ser establir vincles segurs amb els alumnes, ensenyar als alumnes a interpretar les emocions i nosaltres ser capaços de interpretar les dels nostres alumnes, treballar la regulació de les emocions, compensar carències i donar autonomia.

Per últim, el model que jo empraria seria el constructivista tot i que no al cent per cent. Considero que hem d'observar i analitzar a cadascún dels nostres alumnes i, a partir d'aquest anàlisi aportar noves alternatives, metodologies i estratègies que s'adaptin millor a cada alumne. D'aquesta manera, a un alumne el pot anar molt bé treballar a partir del descobriment, de la investigació i de la exploració ja que emmagatzema millora la informació i crea més fàcilment coneixement, mentre que potser un altre alumne potser crea més coneixements cantant cançons, imaginant situacions o escoltant als seus companys. Per tant, jo empraria en un principi el constructivisme de forma flexible i depenent del context empraria la metodologia que considerés més encertada. A banda, a partir d'allò parlat a classe, considero que sobretot a l'etapa d'Educació Infantil, els infants han d'aprendre coses relacionades amb el present, amb el seu entorn més proper, amb les situacions dels seu dia a dia, han d'aprendre a expressar les seves emocions i a comunicar-se... Per tant, no estic d'acord amb el model propedèutic, on la preocupació principal del sistema educatiu és que els infants assoleixin els continguts del currículum per a poder passar d'etapa, ja que considero que aquest model no és mica inclusiu i que desmotiva a la gran majoria dels alumnes durant l'escolarització.

A continuació trobem un vídeo que posa en context l'evolució i situació del sistema educatiu a Finlàndia i després explica el seu model educatiu. És molt interessant conèixer aquest model ja que segons els resultats és dels que millor a Europa.

Activitat 6: Un lugar para quedarse

En aquesta sessió hem visionat la pel·lícula "Un lugar para quedarse" i, després hem compartit les nostres impressions en grup. A continuació explicaré molt breument de què tracta la pel·lícula i després exposaré les meves impressions.

Es tracta d'una parella que en uns mesos tindran un fill, però no tenen cap lloc establert ja que a la zona on vivien estaven per què vivia prop dels pares de l'home. Però, com que els pares se'n van dos anys a Brussel·les i els pares de la dóna estan morts, la parella decideix començar a viatjar en búsqueda del lloc ideal per a forma la seva família.

Primer viatgen a Fènix on es troben amb els anteriors superiors de la dóna, llavors van a Tucson a visitar a la germana de la dóna, després es dirigeixen cap a Madison a visitar a la cosina de l'home que és atea, més tard, van a Montreal a casa d'uns amics de la Universitat. L'última visita que realitzen és al germà de l'home ja que just la deixat la seva dóna, té una filla i necessitava consol. Mentre la parella va visitant tots aquestos llocs, es va adonant de la diferència que hi ha entre les diferents famílies i, per tant van pensant com volen que sigui la família que formaran en breu.

Una nit a la casa del germà de l'home, la parella està a un llit elàstic al jardí i comencen a prometre's coses que mai faran d'allò que han vist els darrers dies. Al matís següent la dóna li explica a la seva parella una anècdota de la seva infància i decideixen anar a visitar la casa dels pares de la dóna.

Quan arriben a la casa de la infància de la dóna, es veu com que senten que aquell és el seu lloc, el lloc per a formar la seva nova família, així que finalment es queden a viure allí.

Ara que ja he explicat l'argument de la pel·lícula, exposaré alguna de les impressions que m'ha creat.

Des del meu punt de vista, aquesta parella és molt immadura i insegura. A  l'edat que tenen ja podrien tenir cobertes algunes necessitats bàsiques que no tenen com és per exemple saber el lloc on volen viure, tenir una casa per a viure i tenir una feina fixa en condicions. Considero que una possible causa de que això no ho tinguin decidit encara és que la dóna va perdre als seus pares, per tant té molta inseguretat i justament en aquestos moments d'embaràs necessita un model a seguir per a demanar-li tots aquells dubtes i inseguretats que li sorgeixin.

Però a mesura que avancen en el viatge, la parella es veu més unida i més madura. Podem veure com no aconsegueixen descobrir el lloc ideal per a formar una família fins que la dóna no és capaç de fer front i superar el dol i pèrdua dels seus pares.

A banda, en aquesta pel·lícula trobem diferents tipus de família i diferents models educatius. 
               
En primer lloc, trobem la família de l'anterior superior de la dóna. En aquesta família es pot apreciar com la mare infravalora als seus fills dient-los comentaris despectius, a més, la mare parla de temes inadequats i diu insults davant els seus fills i, es justifica afirmant que els infants no escolten allò que diuen els adults quan parlen amb un determinat to de veu i ho mostra. Aquest tipus de família el considero fatal ja que al final els infants no escolten a la mare per les coses que diu i, a més no tenen un recolzament per part d'aquesta ni cap tipus de complicitat o signe afectiu.

En segon lloc, trobem a la família de la cosina de l'home. Aquesta família no estableix límits ni normes als fills tot i que no suporten que els infants vagin en cotxet. Quan la parella va a visitar a aquesta família a la seva casa, es veu com que es respira molta pau i tranquil·litat a l'ambient, però de forma excessiva. Al final la parella surt de la casa pensant que estan bojos. Des del meu punt de vista, no és bo no establir cap tipus de límit ni norma, ja que hem d'ajudar als infants a establir una estructura i una moral.

En tercer lloc, trobem als amics d'Universitat de la parella que és una família nombrosa i adoptiva. Es tracta d'una parella que ha adoptat a cinc infants ja que la dóna no pot tenir fills. Aquesta família rep a la parella de forma molt agradable i els juguen per la casa amb tranquil·litat. Entre tots els models educatius que he vist a la pel·lícula, aquest ha estat el que m'ha semblat millor amb diferència. Els infants tenen límits però a la vegada tenen la seva llibertat, són alegres i moguts.

           

Per últim, trobem a la família del germà de l'home. Aquesta família havia estat nuclear, però just fa poc la mare ha deixat la família i el pare ha de fer front formant una família monoparental. En aquest cas, el pare no sap com sortir endavant, ja que no es veu capaç d'educar a la seva filla de deu anys en condicions. Aquest tipus de família no el veig bé, però no pel fet que sigui monoparental, sinó per l'actitud de incapacitat que mostra el pare. Jo crec que en aquest cas el pare hauria d'agafar més forces que mai per aconseguir educar el millor possible a la seva filla.

Per tant, trobem diversos tipus de família al llarg de la pel·lícula que ens poden servir a nosaltres com a futures mestres per a conèixer millor els diferents tipus de família que podem trobar a les nostres aules i els diferents models educatius que aquestes empren.

Per últim, vull destacar el moment de les promeses, ja que el considero un moment clau per a que la dóna rebi el suport i confiança suficient per a fer front a la pèrdua dels seus pares i, a més, a partir d'aquest moment, es pot dir que la parella discuteix el seu futur i en certa manera madura.

El següent vídeo ens explica per a adquirir coneixement hem de fer front a la zona del pànic per a arribar a la zona d'aprenentatge. Per tant, aquest concepte el relacionaria amb la superació de la dóna de la pèrdua dels seus pares, no és fins que decideix aventurar-se en busca del lloc ideal per a viure quan aconsegueix fer front a aquest conflicte i arribar a trobar el seu lloc ideal. Per tant, com podem relacionar amb l'educació i l'adquisició de nous coneixements.