Activitat 5: Baby Human Sentir

En aquesta classe hem visualitzat el vídeo Baby Human Sentir amb l'objectiu de conèixer l'origen d'algunes emocions com la ira, l'alegria, la por, la frustració i la sorpresa.

D'aquest vídeo, hi ha hagut diferents aspectes que m'han semblat interessants i que reforcen allò que ja sabia. En primer lloc, dir que cada nen és diferent, que té el seu propi temperament i el seu caràcter. Respecte a això, al vídeo s'assegura que tant l'entorn com el caràcter influeixen en el comportament de l'infant, idea amb la qual estic d'acord ja que es veu reflectit als estudis i investigacions que mostra aquest vídeo i per pròpia experiència personal. Considero que la societat influeix molt en el comportament de les persones (podem posar com a exemple el somriure social) i per això ens comportem diferent quan estem en família, quan estem entre amics i quan anem a un sopar d'empresa per exemple. Llavors, m'ha paregut molt interessant la següent afirmació: "El caràcter es moldeja , evoluciona amb ajuda i canvia depenent de l'entorn".

           

En segon lloc, un altres aspecte interessant que es menciona al vídeo és la capacitat que tenen els pares o cuidadors de reconèixer el significat que té el plor del seu fill o filla a partir dels tres mesos aproximadament. Aquest aspecte em pareix molt interessant, ja que d'aquesta manera els nadons es poden comunicar tot i que encara no tenen adquirit el llenguatge. Per tant, "les emocions són el primer llenguatge, però la intensitat d'aquestes emocions depèn de la naturalesa de cada infant".

        

En tercer lloc, al vídeo es veu com l'adult ajuda a regular les emocions de l'infant. D'aquesta manera al començament necessiten de la presència de l'adult per a regular les emocions, però a mesura que es van desenvolupant cada infant crea la seva pròpia estratègia d'autorregulació. Segons aquestos estudis solen ser estratègies de distracció.

Per últim, un altre aspecte que ja coneixia i que ha aparegut al vídeo és la sobreestimulació pot provocar estrès en els infants, per tant, la motivació és molt enriquidora però sense arribar a l'extrem de la sobreestimualció. Ja que com apareix a l'exemple del vídeo, la nena intenta fugir de la situació o negar-la però el pare no sap interpretar les expressions de la nena.

D'altra banda, al vídeo s'han explicat aspectes que m'han aportat nous coneixements com per exemple el fet que a partir de l'expressió facial de la mare, el nen o nena sap si continuar o parar perquè sap reconèixer la seva expressió. 

                                   
Aquest aspecte m'ha deixat molt sorpresa ja que es tractava de nens molt petits que ni tan sols sabien parlar, per tant és un nou coneixement molt interessant. A banda, també m'ha sorprès el fet que els infants fossin capaços de relacionar la cara trista de la mare amb la veu trista d'aquesta i, el mateix però amb la cara contenta i la veu contenta. Però m'ha sorprès més que fossin capaços d'associar abans la veu alegre o trista d'una dona desconeguda amb la respectiva cara d'aquesta que la del seu propi pare. Això hem pareix molt estrany ja que es suposa que el pare passa bastant temps amb l'infant i que a la dona desconeguda ni tan sols l'havia escoltat parlar mai. Aquest enigma es soluciona al vídeo dient que "això pot ser degut perquè les dones es saben expressar millor que els homes". Un altre nou coneixement que m'ha aportat aquest vídeo és la capacitat que tenen els infants per a desenvolupar habilitats pròpies per a controlar una situació com per exemple la nena que recorda una cançó sobre les aranyes i la canta per a autoregular la seva emoció de por. Per últim, allò que m'ha semblat més interessant fent referència amb els nous coneixements són les emocions morals. Jo no sabia que els nens i nenes comencen a tenir vergonya o orgull (emocions morals) a partir del moment en que era capaç de reconèixer-se a ell mateix com a persona.

Les emocions morals compleixen la funció de socialització. D'aquesta manera com que l'infant ja es reconèix com a persona, té vergonya respecte a allò que pensen els demés d'ell. Això ho podem veure quan al vídeo li proposen a una nena realitzar un puzle en un temps determinat i quan ho aconsegueix es sent orgullosa i vol que la investigadora se n'adoni que ho ha fet correctament a temps, mentre que quan no ho aconsegueix abaixa el cap sentint vergonya perquè no ha estat capaç. A banda, també ho podem veure en el moment en que el pare i la investigadora senyalen a una nena dient el seu nom, al final la nena pensa que s'estan rient d'ella i com que no li agrada comença a plorar. Per tant, considero que les emocions morals són essencials perquè seran fonamentals al llarg de tota la vida de l'infant ja que actuarà d'una manera o d'una altra depenent d'aquestes emocions.

                     
                       

Respecte als temes que podria considerar de debat és el fet de realitzar tots els experiments a la Universitat i no fer-los al context i entorn més propers dels infants, ja que considero que investigar emocions com la por no es pot realitzar en un espai desconegut per a l'infant i a més sense la presència de cap persona desconeguda. A més, també es podrien discutir els resultats d'aquestes investigacions i experiments ja que no es tenen en compte tots els factors de cada infant, en aquestes investigacions s'escapen molts factors el que fa que els resultats no siguin exactes.

En definitiva, el vídeo Baby Human Sentir m'ha servit per a repassar i recordar molts coneixements que ja tenia sobre les emocions dels infants, però sobretot m'ha permès conèixer molta informació sobre aquestes emocions que no sabia. A més, a partir d'aquest vídeo he pogut veure com les afirmacions que s'anaven fent quedaven reflectides a les investigacions.

Per últim, vos animo a mirar aquest vídeo ja que apareixen aspectes molt interessants i apareixen moltes investigacions i experiments. Tot i això, també he de dir que seria  millor que aquestes investigacions es realitzessin en situacions reals de l'infant i en el seu propi entorn, no a la Universitat.

Aquest vídeo el podeu trobar al següent enllaç:

http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir

A banda, podeu trobar la sèrie completa de Baby Human a aquest altre enllaç:

http://psiqueviva.wordpress.com/2011/07/14/la-serie-completa-de-baby-human-en-espanol/

Quin serà el fil conductor del nostre musical?

Ja des de l'any passat, el tema d'haver de realitzar un musical durant el segon curs del grau d'Educació Infantil, m'amoïnava. La veritat és que encara no se com sortirà tot, on ho representarem ni tan sols que representarem.

Hem començat aquest projecte, d'obra de teatre, proposant cadascuna una idea. D'aquesta manera, han sorgit propostes com ensenyar la història d'Eivissa, mostrar curiositats de la vestimenta pagesa o simular una classe d'alguna matèria de forma divertida i global. Al final, per votació hem triat realitzar una obra que mostri la història d'Eivissa però que també mostri la curiositat del motiu pel qual la vestimenta de les pageses porta el botifarró. Per tant, hem triat fer una combinació de dues idees.

Però, quan hem començat a elaborar els diàlegs, ens hem adonat que el tema és molt extens, llavors, durant diversos dies hem estat reflexionant per a eliminar etapes de la història. Al final, hem acordat que començaríem per la època dels púnics, seguiríem per la dels romans i per últim la dels pagesos ja que havíem d'ajustar el temps, vint minuts aproximadament. Llavors, al final hem hagut de suprimir la idea de mostrar el motiu de la botifarra com a vestimenta, i hem hagut de suprimir la època hippie, la dels pirates i la conquesta catalana. Tot i això, considero que al final amb els moments històrics que hem triat, queda clar els diferents noms que ha tingut l'illa, que és allò més important ja que és el fil conductor de l'obra.

Activitat 4: Estratègies educatives

En aquesta activitat continuem tractant les emocions. Així, en el llibre Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia, concretament al capítol "Emociones primarias y su alquimia" trobem diverses estratègies educatives per tractar l'amor, la por, la ràbia, la tristesa i l'alegria.

En primer lloc, pel que fa a l'amor, considero que l'estratègia més significativa de les que ofereix aquest llibre és: "Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente". Si analitzem aquesta oració, podem veure que les persones sempre cerquen ser estimats d'una manera o d'una altra. Llavors, fem tot tipus d'accions i creem situacions per aconseguir l'amor dels altres. A més, es fonamental sentir-se estimats ja que, només quan ets estimat aprens a estimar als demés.

La següent estratègia és: "Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico". Des de l'embaràs, el nadó cerca un vincle. El primer que s'estableix és amb la mare i el pare. Així, l'infant cerca un vincle afectiu que li doni seguretat física i emocional que permet el seu desenvolupament com a persona. En el cas en que l'infant no té seguretat en els seus progenitors o models i no ha creat uns vincles afectius estables, llavors, és molt més complicat poder educar-lo. És per això que per a poder amar, primer s'han d'haver creat uns vincles afectius entre les dues persones.

La darrera estratègia que esmentaré respecte a l'emoció de l'amor és: "Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura, forma y color". A partir d'aquesta afirmació, podem dir que l'amor és l'emoció fonamental a partir de la qual sorgeixen altres emocions diverses que variaran depenent de la intensitat de la primera.

          

En segon lloc, fent referència a la por, l'estratègia més significativa és: "Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante trasmitir esta idea para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder". La nostra societat està plena d'expressions de denotació negativa cap a expressar les pors, com per exemple la frase "els nens grans no tenen por de res". D'aquesta manera, la societat no permet que els infants expressin la seva por, i per tant, no són capaços de fer-les front. Però, la realitat és que tothom té pors i, els nens també. Però la diferencia és que els adults som capaços de regular aquestes pors mentre els infants petits no. Llavors, hem d'ajudar a que els nens i nenes siguin conscients de les seves pors i, hem d'ajudar-los a expressar-les d'una forma regulada.

Una altra estratègia és: "Es importante que el miedo deje de ser una maestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el mido y no negarlo". És natural tenir por, de fet és un instint de supervivència. Llavors, s'ha de fer un canvi en el pensament de la nostra societat per a que les persones siguin capaces de expressar les seves pors cada dia. Ja que quan es reprimeixen les emocions, pot arribar a ser molt més perjudicial, com podria ser l'aparició de traumes.

Llavors, "ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos". La qüestió és aconseguir fer front a les teves pors, però no en excés, ja que s'ha d'arribar a un punt intermedi que permeti un correcte desenvolupament i evolució de la persona en tots els sentits.

En tercer lloc, respecte a la ràbia, primer s'ha de "dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie" i després s'ha de "hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas". Així, el primer que s'ha de fer és deixar sortir la ràbia perquè la ràbia no expressada pot generar violència física o psicològica cap a un mateix o cap als altres. Després, una vegada s'ha expressat aquesta emoció, cal anar a cercar el motiu d'aquesta ràbia, és a dir, s'ha de parlar i reflexionar sobre aquesta ràbia i el motiu d'aquesta per a aprendre a gestionar-la.

       

En quart lloc, l'estratègia més significativa respecte a la tristesa és: "Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuándo mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquellos que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla". El primer que hem de fer és acceptar la tristesa i expressar-la. Això és així, perquè quan s'aconsegueix acceptar es supera i, ens permet estar més oberts a les alegries. Llavors, els mestres i pares, hem d'animar als infants quan es troben en aquesta situació, però això no significa que s'hagi de llevar importància al motiu que provoca aquesta emoció.

"Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida". Si acceptem que podem viure qualsevol emoció i no fugim del conflicte podrem desenvolupar-nos i créixer. Per tant, el conflicte s'ha de produir, però allò important és la nostra actitud davant els conflictes.

                                   

En cinquè i últim lloc, faré referència a les estratègies per a afavorir l'alegria. La majoria dels aprenentatges dels infants és per imitació, per tant, nosaltres que som models per a ells, hem d'actuar amb humor i optimisme, ja que d'aquesta manera ells faran el mateix. A més, hem d'ensenyar als infants a fer front a les dificultats i a veure la part bona i positiva de les coses. Llavors, "poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor". A més, el riure és fonamental tant en els adults com en els infants, "poder reírse de uno mismo es una muestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos".

En definitiva, tant els mestres com els pares i mares, disposem d'una gran quantitat d'estratègies per fer que els infants siguin capaços d'expressar les seves emocions i, d'aquesta manera afavorir el desenvolupament. Per tant, no hem de reprimir les nostres emocions. Llavors, la formació del professorat i del pare i la mare és crucial per a portar a terme aquestes estratègies educatives. A l'article "Educación emocional: estategias para su puesta en práctica" podem veure la importància de la formació per a poder dur a terme unes bones estratègies educatives respecte a les emocions.

Activitat 3: Definició d'emoció

Aquesta activitat consisteix en elaborar una definició d'emoció. En primer lloc, hem elaborat una definició de forma individual cada membre de la classe. En segon lloc, ens hem agrupat en petits grups i hem comparat les nostres definicions per a elaborar una més perfeccionada i, per últim, tot el grup classe hem posat en comú les nostres definicions grupals per a fer la nostra definició d'emoció definitiva.

Des del meu punt de vista, realitzar aquesta activitat és molt positiu, ja que en un primer moment cadascú s'ha de crear la seva pròpia definició i elaborar un esquema mental respecte a aquesta. Després, es posa en comú amb el grup, cosa que fa que es modifiquin els esquemes inicials per uns de nous i, així, crear aprenentatge significatiu. Una altra manera d'afrontar aquesta activitat hauria estat donar i llegir directament la definició. Aquesta opció pot parèixer molt més fàcil i ràpida que la que hem portat a terme a classe, però la veritat és que és molt menys efectiva i educativa. És per això que considero tan correcta aquesta activitat.

Una vegada feta aquesta petita reflexió, passaré a explicar la meva pròpia definició d'emoció: "Una emoció és una sensació o estat d'ànim que pot condicionar la nostra manera d'actuar. Aquesta sensació pot estar causada per un element extern o intern".

Fent referència a la meva definició, he de dir que considero que una emoció pot condicionar els nostres actes, ja que, no actuem de la mateixa manera quan tenim por que quan estem confiats, o no actuem igual quan estem alegres que quan estem tristos. D'altra banda, respecte a la causa de l'emoció, crec que podem trobar dos tipus: les externes i les internes. Una causa interna podria ser la pròpia ment, com per exemple el cas en que un infant té por per les nits perquè pensa que baix del seu llit hi ha monstres. En canvi, una causa externa podria estar provocada per una altra persona, com és el cas en que un nen té por perquè veu a un pallasso que se li apropa molt.

D'altra banda, la definició que varem elaborar els membres del meu grup va ser: "l'emoció és un estat d'ànim canviant i variable que sorgeix d'una situació o acció i la valoració que té l'individu d'aquesta. Sol anar acompanyada o deriva en diferents sensacions físiques i conductes". En aquesta definició es suma el fet que les emocions són canviants i variables, ja que els éssers humans podem canviar d'estat d'ànim molt ràpidament. Així, podem estar molt tristos i, als cinc minuts, estar saltant d'alegria.

Per últim, vàrem tornar a posar en comú les diferents definicions, però aquesta vegada amb tota la classe. A mesura que anava escoltant la diversitat de definicions m'adonava de que les definicions eren bastant semblants. Llavors, la definició que varem elaborar finalment tota la classe va estar la següent: "la és un estat d'ànim canviant, intens i temporal provocat per un estímul real o fictici intern o extern que té significat per a l'individu perquè li serveix per a mantenir l'equilibri i que provoca una reacció que pot ser física o psíquica.

En definitiva, aquesta activitat ens ha servit per a definir la paraula emoció de forma elaborada i reflexionar diverses vegades sobre aquesta.

Tot i que nosaltres hem elaborat la nostra definició, podem trobar una gran diversitat de definicions per a la paraula emoció. Així, a continuació trobem un vídeo que ens explica aquest concepte, però, també podem trobar altres blocs que la defineixen com és el cas del bloc "Proyecto de educación emocional"que ens ofereix diverses definicions d'autors diferents com són Goleman o Bisquerra. 

                   

Activitat 2: ¿Quines són les emocions primàries?

El meu punt de vista

Trobem una gran varietat d'emocions i sentiments com és l'eufòria, la felicitat, la tristesa, l'alegria, la il·lusió, la desil·lusió, la frustració, l'amor, l'odi, la companyia,... Però, des del meu punt de vista, només hi ha un parell d'emocions que són les primàries, aquestes serien l'amor, la tristesa i la il·lusió.

Dic que l'amor és una emoció primària, ja que, és fonamental en la vida de les persones des del naixement. Un nadó, per a poder desenvolupar-se correctament necessita l'amor i la seguretat que li proporciona el seu entorn, sobretot el dels seus pares. A banda, he de dir que l'amor ens mou a fer un seguit d'accions, ja que quan sentim amor per una persona fem tot el possible per a que aquesta assoleixi la felicitat. Per tant, definiria l'amor com aquella emoció que crea relacions afectives positives entre les persones i que condiciona una sèrie d'accions per aconseguir la felicitat d'un mateix i la dels altres.

                 

D'altra banda, considero que la tristesa és una altra emoció primària pel fet de ser una emoció que pot ser provocada per una infinita quantitat de motius i, aquesta, pot derivar en trastorns com és la depressió. Quan un està trist veu les coses de manera diferent a quan està alegre, ho veu tot d'una manera pessimista. Llavors, aquestes persones que estan tristes necessiten el recolzament d'una persona estimada per a que canviïn el seu punt de vista i es fixin més en aquelles coses positives que els fan feliços i ha d'aprendre a deixar de banda allò que els entristeix, però sense oblidar-ho. Per tant, considero que aquest paper de recolzament és el que d'alguna manera ha de fer la mestra amb els seus alumnes. Llavors, definiria la tristesa com aquella emoció de desamparament i incomprensió per part del entorn més proper que proporciona una visió pessimista del món.

                                                      

Per últim, considero que la il·lusió és una emoció primària pel fet de ser el motor de l'evolució i la prosperitat. Això ho dic perquè, les persones aprenem més i intentem aconseguir uns objectius i somnis quan tenim il·lusió per portar un projecte determinat endavant. Per exemple, en el meu cas, les vegades que jo realment he après ha estat quan estava il·lusionada per aprendre aquelles i, per tant, quan mostrava interès. Llavors, nosaltres com a mestres hem d'aprofitar l'interès i la il·lusió dels nostres alumnes per investigar allò que realment volen conèixer i aprendre. Hem de tenir en compte els interessos del nostre alumnat. Per tant, la il·lusió és una emoció que ens motiva a millorar i, a conèixer noves situacions i nova informació per la qual mostrem un interès i ens ajuda a desenvolupar els nostres coneixements.

                  

Les emocions primàries segons "Emociones primarias y su alquimia"

Si comparem el que jo considero emocions primàries i el que el capítol "Emociones primarias y su alquimia" del llibre "Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia" explica, trobem algunes diferències.

Per començar, he de recordar que jo considero emocions primàries l'amor, la tristesa i la il·lusió, mentre que en aquest llibre es diu que són l'amor, la por, la ràbia,  la tristesa i l'alegra. Tot i que aquest llibre dóna cinc emocions primàries, hi ha altres autors que consideren unes altres, com és el cas de la classificació que trobem al bloc "Filosofem", on es consideren emocions primàries a l'alegria, l'acceptació, la por, la sorpresa, la pena, el fàstic, la ràbia i la anticipació i, emocions secundàries a l'optimisme, l'amor, la submissió, l'èxtasi, la decepció, el remordiment, el menyspreu i l'agressivitat.

Amor

Aquest llibre explica que "els elements bàsics, comuns en totes les formes d'amor, són: la cura, la responsabilitat, els respecte i el coneixement". Pel que fa  a la cura es refereix a la d'un mateix i a  la de l'altre ja que, per a que hi hagi amor, primer s'han d'haver creat uns vincles afectius entre, almenys, dues persones. D'altra banda, s'ha de ser responsable però, sempre amb respecte, ja sigui cap a un mateix o cap als demés. Respecte al coneixement, ens hem de fixar en les peculiaritats de cada persona ja que, cadascú té les seves singularitats que el fan diferent dels demès i, si coneixem aquestes peculiaritats serà més fàcil entendre a cada persona del nostre entorn.

A banda, aquest llibre distingeix quatre estadis de l'amor:

"El amor infantil sigue el principio:<amo porque me aman>

El amor maduro obedece al principio: <me aman porque amo>

El amor inmaduro dice: <te amo porque te necesito>

El amor maduro dice: <te necesito porque te amo>"

Por

"El miedo es una emoción natural que nos sirve para ponernos en alerta en situaciones amenazadoras, para proteger y garantizar el bienestar físico y psíquico del organismo." Llavors, hem de dir que hi ha dos tipus de pors: la por que ens ajuda a sobreviure i la que ens col·lapsa i perjudica. Com que els nens i nenes quan són petits no saben regular les seves pors, els adults hem d'ajudar-los a regular-les per a que es puguin expressar correctament i, així, posteriorment madurar. Tot i això, no he d'arribar al punt de sobreprotecció.

      

Ràbia

La ràbia és una emoció que si no s'expressa pot resultar difícil de controlar, és per aquest motiu que els infants necessiten espais on puguin alliberar aquesta emoció sense fer mal a ningú, un exemple seria el joc de simulació de lluita, on els infants no es fan mal i expulsen tota aquesta emoció.

Si no es controla la ràbia pot derivar en agressivitat. L'agressivitat com a emoció no expressada generalment pot generar violència cap a un mateix o cap als altres. Encara que, la manifestació de la ràbia depèn de cada persona. Com s'especifica al llibre "Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia": "La rabia puede ser una expresión manifiesta de la agresividad, ya sea verbal o física, o una rabia contenida, que sólo deja ver el estado emocional en la expresión facial y corporal, pero se controla la expresión de agresividad".

                                         

Tristesa

Segons aquest llibre, "la tristeza puede producir una pérdida de la sensación de placer. No se tiene ganas de hacer aquello que hasta ahora gustaba. Se asocia a la inactividad. Hay una desmotivación general. El extremo patológico de la tristeza es la depresión". "La tristeza en los niños suele estar provocada por la ausencia de afecto. Los motivos de esta ausencia pueden ser entre otros: la separación materna o paterna, la privación de afecto o, la pérdida de un ser querido". Per tant, el que hem de aconseguir les mestres és donar confiança als nostres alumnes per a que aquestos puguin expressar les seves emocions sense traves. D'aquesta manera, l'alumne compartirà la seva tristesa i nosaltres el podrem motivar i derivar els seus pensament cap a aquelles coses que li agraden i el posen content. A més, parlar, compartir, sentir-se estimat, sentir que t'entenen  i t'accepten són bons mètodes per tractar la tristesa.

Alegria

"En la alegría el cumplimiento de nuestras expectativas, deseos y proyectos nos provoca un sentimiento positivo". La manifestació d'aquesta alegria sol ser el somriure o les rialles, encara que també pot ser el crit o plors. Llavors, els mestres hem d'intentar guiar als nostres alumnes per a que ells, de forma autonomia, siguin capaços d'aconseguir les seves fites. A més, a les classes, hem de fomentar l'alegria, ja que quan fem les coses amb ganes i alegria les fem millor.

En definitiva, després d'haver llegit aquest capítol, també considero l'alegria, la ràbia i la por com a emocions primàries, perquè dóna arguments bastant bons que m'han convençut. Però, tot i que aquestes cinc emocions són les primàries, penso que a l'aula s'han de tenir en compte totes les emocions i situacions i, que els mestres hem d'estar preparats per a poder fer front a la gran diversitat de situacions.

A més, com podem observar al següent vídeo del programa televisiu REDES presentat per Eduard Punset, la part emocional i la part cognitiva estan completament relacionades. Per tant, hem de treballar les emocions dels infants des que són ben petits per a que aquestos a mesura que creixin sàpiguen treballar en valors. A més, al vídeo s'especifica que quan més es treballen les emocions en els infants, millors són els resultats acadèmics d'aquestos, ja que, com ja he dit, les emocions i la part cognitiva estan directament relacionades.

            

Activitat 1: Presentació

Sóc una alumna de la Universitat de les Illes Balears i estic cursant el segon curs del grau d'Educació Infantil, concretament començo el segon semestre. Quan vaig començar la carrera no estava del tot segura de l'elecció, però al poc temps d'haver començat les classes em vaig adonar que és el que realment m'agrada. Sempre m'han agradat els infants, però ara se que a partir dels meus coneixements podré guiar als meus alumnes a que es desenvolupin com a persones, ja sigui en l'àmbit cognitiu, en l'emocional com en el físic.

Respecte a aquest semestre, hem trobo molt animada, ja que, les diverses assignatures que cursaré em pareixen molt interessants i no tan repetitives. Això ho dic perquè des que he començat el grau d'Educació Infantil pràcticament a totes les assignatures el que més s'ha tractat és la metodologia constructivista. Això ho trobo absolutament correcte ja que, des del meu punt de vista aquesta és molt més educativa que les metodologies tradicionals. Però, tot i això, es fa pesat haver de tractar sempre la mateixa teoria i les mateixes idees sense poder posar-les en pràctica.

                            

Llavors, a més d'aprendre la teoria més adequada per a desenvolupar el màxim de capacitats del meu alumnat com a persona, també m'agradaria aprendre a tractar i conviure amb els diversos infants amb els que em puc trobar dins l'aula, ja que aquest darrer aspecte el considero igual d'important que el primer, sinó més.

Respecte a això, estic molt il·lusionada per començar aquesta nova assignatura anomenada Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància perquè el nom em fa pensar que aprendré i comprendré l'evolució de l'estat emocional d'un infant des del seu naixement fins almenys als sis anys i, a partir d'aquest coneixement, tindré més possibilitats de poder detectar aquelles situacions on els alumnes necessitaran més el meu recolçament, la meva cercania, la meva protecció o aquelles situacions on els alumnes necessitaran més llibertat i més espai per a continuar investigant i aprenent. A més, si conec el desenvolupament socioemocional de l'infant, serè capaç de detectar aquelles situacions familiars o socials que provoquen canvis en l'actitud dels meus alumnes, per a posteriorment poder intervenir.

També, em pareix molt interessant aprendre a tenir a tot l'alumnat atès, a saber adaptar les meves sessions a les necessitats de cada alumne, aprendre a estar al costat dels meus alumnes quan ells em necessiten, aprendre a detectar aquelles situacions que puguin crear canvis en l'actitud dels alumnes ja siguin problemes emocionals, problemes familiars,...

                    

Llavors, per tots aquests motius a partir d'aquesta assignatura assoliré nous coneixements molt profitosos i essencials per a la meva futura professió. És per això que les emocions que em provoca aquesta assignatura d'alegria, satisfacció, emoció, entusiasme i il·lusió les considero emocions positives.

L'alegria me la provoca poder aprendre la  manera d'ajudar de manera afectiva als meus alumnes, la satisfacció me la provoca el poder ajudar-los a mediar les diferents situacions o conflictes, l'emoció i l'entusiasme el tinc per començar l'assignatura i descobrir que realment allò que aprendré en aquesta assignatura em servirà per a posar-ho en pràctica en les meves futures sessions com a docent i la il·lusió de poder comprendre tot el procés de desenvolupament emocional dels infants per a saber què fer en el moment precís.

Respecte a la mediació de conflictes, en el següent bloc: "Parlem d'educació socioemocional" de n'Àngels  trobem una idea de com portar-la a terme amb infants d'Educació Primària. Personalment, considero que són els alumnes els que han d'intentar solucionar els seus conflictes perquè, en aquest procés desenvolupen una gran quantitat de capacitats com són el companyerisme, l'empatia, l'autonomia, establir objectius... Els mestres podem fer el paper de mediadors, però no hem de donar la solució als infants.

A banda de les emocions positives, també tinc emocions ambigües cap a aquesta assignatura com és la sorpresa i la intriga, ja que si al final del semestre he après allò que crec que aprendré estaré molt contenta, però si en canvi, no ho aprèn, molt probablement em portaré una desil·lusió.

   

En definitiva, espero aprendre moltes coses en aquesta assignatura, sobretot aspectes que més endavant pugui posar en pràctica i, continuar tot el semestre amb aquesta actitud positiva que tinc en aquestos moments. Ja que quan més aprenc és quan tinc interès per aprendre.

A continuació trobem un vídeo on algunes professionals de l'educació donen diversos consells per a aconseguir ser uns professors emocionalment intel·ligents:

                         

Per tant, tot aquell bon professional de l'educació és aquell que sap aprofitar les diferents situacions i emocions dels seus alumnes per a desenvolupar el màxim de capacitats. Amb això no faig referència únicament als continguts com poden ser les llengües o les matemàtiques (és el que sempre s'ha fet a l'escola tradicional) sinó, aprofitar les situacions, emocions i experiències de cada alumne per a desenvolupar les seves capacitats com a persona; ja sigui en l'àmbit social, el cognitiu com en el físic i, a més, aprofitar aquestes situacions per a ensenyar als nostres alumnes a "aprendre a aprendre".