dilluns, 9 de juny de 2014

Reflexions grupals

Vàrem començar aquest projecte d'obra de teatre proposant cadascuna una idea. D'aquesta manera, varen sorgir propostes com ensenyar la història d'Eivissa, mostrar curiositats de la vestimenta pagesa o simular una classe d'alguna matèria de forma divertida i global. Al final, per votació vàrem decidir realitzar una obra que mostrés l'història d'Eivissa però que també mostrés la curiositat del motiu pel qual la vestimenta de les pageses porta el botifarró. Per tant, vàrem decidir fer una combinació de dues idees.

El problema va sorgir més endavant, quan començàvem a consolidar idees i ens adonàvem que l'obra s'allargava massa i que havíem de suprimir moments històrics. Va ser per això que al final hem hagut de suprimir la idea de mostrar el motiu de la botifarra com a vestimenta, i hem hagut de suprimir la època hippie, la dels pirates i la conquesta catalana. Tot i això, considerem que al final hem aconseguit representar les èpoques més importants i que són fonamentals per a seguir el fil conductor de l'obra, és a dir, els diferents noms que ha tingut l'illa.

Una vegada que hem tingut les idees una mica clares de l'evolució de l'obra, hem començat a elaborar els vestuaris. D'aquesta manera hem fet dues disfresses de púnics, dues de romans, dues de musulmans, la disfressa de la nena, la de la bruixa i la de la pagesa. Realitzar els vestuaris ens ha portat molt de temps, però, a mesura que unes feien vestuari, les altres s'encarregaven de començar amb els escenaris. D'aquesta manera avançàvem més ràpidament.

Realitzar tant l'escenari com el vestuari ha estat una mica estressant, sobretot perquè en la nostra obra hi ha una gran quantitat de personatges diferents i nosaltres només som cinc persones. Per tant, el vestuari l'hem elaborat de manera que resulti més fàcil de llevar i posar per a que en el moment de representació resulti més ràpid.

Per tant, com que amb les hores de les classes no teníem prou temps per a elaborar tot el material necessari, hem hagut de quedar diversos dies. Vàrem decidir portar tot el material a casa de na Marta perquè disposa de molt espai on podem treballar i després emmagatzemar el material.

Des del nostre punt de vista, realitzar aquesta obra de teatre i tots els materials per a la seva representació és molt positiu per a la nostra formació com a docents ja que treballem diversos aspectes. Així, treballem la representació, la interpretació, l'elaboració de disfresses amb teles o amb cartró, l'elaboració d'escenari amb cartró, paper, pintura... Per tant, a partir d'aquesta activitat posem en pràctica les nostres idees elaborades anteriorment. A més, representem l'obra davant de nens i nenes, cosa que ens motiva més encara per adaptar el diàleg al públic d'aquestes edats i ens motiva per a realitzar el millor possible els materials.


dijous, 5 de juny de 2014

Ha estat tot un èxit!

És el dia tan esperat! El dia de la representació!

Ben pronte al matí, a les vuit concretament ja estàvem a casa de la meva companya Aida. Allí, ens hem maquillat i pentinat mentre repesàvem el guió. Cap a les nou, hem agafat els tres cotxes i hem anat al Diari d'Eivissa. Allà, hem col·locat els materials a la part dels camerinos i allà hem esperat el nostre torn, el tercer.

Els moments abans de la nostra actuació han estat crítics, ja que hi havien molts nervis. Però, des del moment en que hem entrat en escena, m'he relaxat prou. En el moment de la representació hem tingut alguns petits falls com és que ha caigut un arbre, els àrabs no hem tret els canyons amb el vaixell per falta de temps i hem oblidat un petit fragment de diàleg. Però, tot i això, ho hem dissimulat prou bé i, el més important és que he gaudit durant tota l'actuació i m'ha encantat escoltar la participació i les rialles del públic.

Una vegada hem acabat la representació, he tingut una sensació d'alegria ja que estic molt satisfeta de la nostra actuació i dels membres del meu grup. A més, de l'alegria que em dóna llevar-me un pes tan gran de sobre.


Llavors, en definitiva, vull remarcar el gran treball que hem hagut de realitzar i del bon resultat que hem tingut a l'escenari. Espero que li hagi agradat a tot el públic!
Representación teatral de fin de curso en el Club Diario


dimarts, 3 de juny de 2014

S'apropa l'hora de la veritat!

Avui és el dia abans de la representació, i la veritat que es noten els nirvis. Volem realitzar el teatre a la perfecció, per això comencem a fixar-nos en els petits detalls que encara ens falten.

La representació l'hem ensallat diverses vegades, però tot i això, pujar a l'escenari imposa. Per això, a l'hora de realitzar el primer ensall al Diari d'Eivissa es podria millorar. Però, després ho hem tornat a provar i ha estat millor.

A banda, he de dir que quan hem arribat hem començat a col·locar els escenaris, i hem hagut de muntar alguns com són per exemple la muntanya o els arbres.

Una vegada col·locats els escenaris, com que eren molt grossos, s'han hagut de quedar ja dalt l'escenari des del començament i així, a més serveix com a escenaris de la resta de grups que actuaven abans de nosaltres.


Quan hem sortit del Diari d'Eivissa, m'he anat molt nerviosa ja que quedava menys per a la representació i trobava que la nostra actuació encara era millorable. Però, la veritat és que finalment hem tingut una molt bona representació, de la qual estic molt orgullosa de tota la gran feina que ha elaborat el meu grup. 

dimarts, 27 de maig de 2014

ALLÒ QUE M'HA APORTAT L'ASSIGNATURA DE SOCIOEMOCIONAL

Al llarg d'aquest semestre he après a veure l'educació des d'un altre punt de vista. Quan vaig començar el primer any, la meva visió de l'educació va canviar dràsticament. Al llarg de la meva educació he tingut sempre un sistema que s'apropava al tradicional, allà a on el que importava era el que deia el mestre perquè es considerava que aquest era la font de coneixement més important. Qui no ha escoltat les típiques frases: ¡Si el profesor lo dice es por algo!, ¡Te lo tienes que aprender de PE a PA!, ¡Escucha y calla!

Però, en començar la meva formació, vaig descobrir que la figura del mestre no ha de ser de superioritat (això ja ho tenia clar abans, però en començar a estudiar va ser la primera vegada que vaig veure que això apareixia als llibres), que ha de fer de guia dels aprenentatges. A més, vaig començar a comprendre noves metodologies.

Però, després d'haver fet aquesta assignatura de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la Primera Infància, he après coses noves que no havia tractat a cap altra assignatura. Per exemple, el tema de les famílies l'hem tractat a varies assignatures, però en aquesta a banda de recordar informació com són per exemple els tipus de famílies i els estils educatius d'aquestes, també, hem reflexionat sobre les emocions que pot sentir tant l'infant com els altres membres de la família en cada situació.

D'aquesta manera, cada persona té unes emocions diferents en cada situació. En cada situació trobem molts factors que fan que cada nen o nena tingui unes emocions diferents a cada situació o que les expressi d'una manera determinada. Ja que, aquest ha estat un altre tema tractat a classe: la importància de la expressió de les emocions.

Nosaltres com a mestres hem de crear un vincle de confiança amb els nostres alumnes prou segur que ens permeti expressar les nostres emocions (de forma regulada) als nostres alumnes i que sobretot aquestos sentin que poden expressar les seves emocions. Amb això, no vull dir que els infants només s'han de saber expressar amb nosaltres, sinó que aquest és un primer pas per a treballar les emocions i que al final l'infant sigui capaç de fer-ho a tots els àmbits de forma autònoma. Per portar això a terme, és fonamental transmetre seguretat i confiança a les famílies, així els docents hem d'aprofitar tots els moments de visita dels pares per a crear vincle i confiança. Ja que per a que el desenvolupament emocional tingui sentit ha de tenir una continuació coherent entre allò que es parla a l'escola i allò que es fa a casa. Això ho hem treballat bastant a classe, i fins i tot hem portat una simulació de primera reunió de la mestra amb la família. Aquesta activitat, ha estat molt interessant ja que ens posa a prova, ens apropa més a allò que portarem a terme quan siguem docents i a més ens permet rebre les observacions de les nostres companyes per a millorar.

  

A més, respecte al tema de les famílies, el clima de l'aula i la confiança que ja tinc amb les meves companyes, m'ha permès també expressar alguns temes familiars propis per a posar com a exemples en algunes situacions a l'aula.

D'altra banda, hem après a com treballar les emocions a classe a partir de la programació i realització de jocs i activitats. Els diferents grups han realitzat diferents jocs els quals m'aporten idees per a un futur. Amb la realització d'aquestes activitats, a més, hem tingut més contacte entre nosaltres i hem pogut aportar aquelles coses que ens han fet sentir i quines coses milloraríem després d'haver vist el resultat al  posar-les en pràctica.

Altre aspecte treballat a estat la importància del període d'adaptació, però allò que més m'ha impactat de tota l'assignatura ha estat el vídeo final, aquell que tracta del maltracte infantil. A partir d'aquest vídeo, te n'adones de la importància de que els nens siguin capaços d'expressar les seves emocions i pensaments, i de la importància de que els mestres siguin capaços de detectar aquestos tipus de situacions com d'altres (no fa falta que el maltracte que pateix l'alumne sigui d'abusos sexuals, sinó que pot ser físic, psicològic o social). Per tant, és fonamental el paper de detecció que té el mestre.

En definitiva, el fet de treballar en petit grup i en gran grup m'ha ajudat a veure diferents punts de vista i sobretot aspectes que mai m'havia plantejat. Per tant, la comunicació que s'ha provocat a les classes m'han ajudat a assimilar i acomodar  millor la informació a partir dels diferents exemples que han exposat les meves companyes, i ha permès aportar les nostres opinions al respecte. A més, les aportacions d'experiències reals que aportava el mestre, eren clau en tot el procés. Aquest fet, el que compatís amb nosaltres aquestes situacions ens incitava a seguir parlant del tema una vegada érem fora de l'aula.

D'altra banda, les reflexions que he anat realitzant en aquest bloc, m'han servit com a resum de les idees sorgides a classe i m'ha ajudat a consolidar millor els aprenentatges. Tot i això, l'eina fonamental d'aprenentatge d'aquesta assignatura no ha estat ni les lectures, ni el bloc, ni els power points, sinó les classes presencials.



dilluns, 26 de maig de 2014

Activitat 8: Com tractar el període d'adaptació amb les famílies

Nosaltres, treballarem amb alumnes d'infantil i, hem de remarcar la importància del període d'adaptació.

L'infant, passa d'un context a una altre de forma molt sobtada, per això, s'ha de procurar que el canvi sigui el menys brusc possible. El nen ha de passar d'estar a totes hores amb persones del seu entorn més proper a estar amb gent que no coneix. És per això, que les escoletes i escoles porten a terme el període d'adaptació. Aquest consisteix en anar apropant a l'infant al nou context i espai de forma progressiva. El primer dia només està un període petit de temps i acompanyat d'una persona coneguda, el següent dia passa una mica més de temps a l'escola fins que al final, després de una setmana aproximadament, el nen es queda a l'escola tot sol.

Aquest període progressiu és el que ajuda a l'infant a assimilar la separació de la mare o pare i, és el que ajuda a que l'infant creí vincle amb la mestra i amb els companys. Ja que, fins que l'infant no és capaç de crear vincle amb membres de l'escola, no vol quedar-se en aquesta.

Aquest moment és molt important portar-lo a terme ja que, es pot donar el cas en que l'infant en un primer moment pareix que està a ple a l'escola i que ha superat el període a bans d'hora. Però, realment l'infant no ha superat la separació i el període es pot manifestar en un futur pròxim.

A més, vull remarcar que el període d'adaptació s'ha de portar a terme tant a l'escoleta com a l'escola (en el cas que l'infant acudi a les dues institucions). Ja que, l'infant primer pateix la separació de la família quan passa a l'escoleta, però, també pateix la separació dels seus companys, espai, materials i mestres quan passa a l'escola. Per tant, una vegada que l'infant passa a l'escola primària, la mestra ha de preveure un seguit d'activitats per a que els alumnes es familiaritzin amb el nou espai i per a començar a superar el dol. Alguns exemples d'activitats podria ser; que cada alumne elaborés una capseta amb algunes coses significatives com per exemple el cartellet del seu nom que té aferrat a la cadira, un dibuix...; una altra activitat seria anar de visita a la futura escola; una altra podria ser fer un mural amb les diferents escoles i fots de carnet dels alumnes que estan destinats a cada escola.... A més, una vegada els infants ja han començat les classe a l'escola, la mestra d'infantil pot fer visites.

UN HIPOTÈTIC CAS

Després  d'haver fet aquesta breu introducció de la importància del procés d'adaptació, a continuació posaré un fragment de text on s'explica un hipotètic cas que es pot donar en la conversa d'una mestra i d'una mare:

"Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades".

Respecte a aquest fragment, veig dos errors importants per part de la mestra. El primer és mostrar por i inseguretat a les famílies, ja que considero que els docents han de mostrar seguretat a les famílies i els han de demostrar que entenen sobre el tema, ja que els infants estan baix la seva responsabilitat mentre estan a l'horari escolar. El segon gran error, és el següent comentari: "encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades". A partir d'aquest comentari, fas pensar a la família que no els escoltes, i que si o fas, no proposes solucions als seus problemes perquè només et serveix com a vàlid allò que està programat. Des del meu punt de vista, el docent té un marge de decisió que permet adaptar algunes situacions. Per tant, el primer que ha de fer la docent és dir-li a la família que investigarà la situació i que buscarà la millor solució per a l'educació de l'alumne.

D'aquesta manera, a partir del coneixement que té la docent de la situació familiar, mirarà de solucionar el problema. Per exemple en aquest cas, pot donar la sensació de que la mare vulgui que el fill finalitzi el període d'adaptació perquè els horaris d'aquella setmana no li quadren bé amb els laborals i no pot recollir a l'infant tan prompte. Llavors, en aquesta situació, la mestra hauria de proposar alternatives a la família, com pot ser que el vagi a buscar un altre membre de la família (primer la mare ha de firmar una autorització) i, així, procurar que la família respecti el procés d'adaptació de l'alumne.

Aquesta reflexió sobre el fragment anteriorment exposat, l'hem feta a classe per parelles,i jo juntament amb la  meva companya Aida hem redactat un possible diàleg entre la mestra i la mare:

  • Mestra: Hola, bon dia. Aquesta setmana en Miquel ha començat l'escola i m'agradaria saber la vostra opinió sobre el seu desenvolupament.
  •  Mare: Està adaptat
  •  Mestra: Estic d'acord. En Miquel està evolucionant i s'està adaptant favorablement en la seva estància a l'escola. Fins i tot, he observat que ja estableix relacions amb alguns dels seus companys. Però, així i tot, lo convenient és que respectem el seu període d'adaptació ja que finalitzar abans d'hora aquest procés podria ser perjudicial per al seu desenvolupament en un futur.
  •  Mare: Per què podria ser perjudicial si el meu fill està adaptat?
  •  Mestra: El més convenient per al seu fill Miquel és seguir amb el període d'adaptació fins al final per a que en un futur no presenti cap problema de socialització amb els companys i la mestra o d'enyorança cap a la família. Per què consideres que en no és necessari que en Miquel segueixi amb el període d'adaptació?
  • Mare: Hem vist que en Miquel aquestos darrers dies ja no plora i nosaltres hem de fer feina, a més, aquesta setmana no hem pogut canviar el torn de la feina.
  • Mestra: Hem de cercar una solució, però, he de dir que el període d'adaptació no consisteix en que el nen deixi de plorar. Aquest període és molt important per al nen ja que necessita crear nous vincles amb una comunitat de persones desconegudes. Per tant, per a crear nous vincles el nen necessita temps per a poder consolidar-los. A més, és fonamental que el nen es senti part del grup classe, per tant, no podem començar a crear diferències ni adaptacions individuals.(...)

CONCLUSIONS

Per a finalitzar, a continuació respondré algunes preguntes sobre el període d'adaptació:

·         Per què és un dels moments crucials i estratègics?

El període d'adaptació és un moment crucial i estratègic perquè és durant aquest període de temps quan l'infant és capaç d'assimilar la separació de la família (o d'una altre escola), és a dir, és capaç d'afrontar el dol que li provoca canviar de context. A més, és durant aquest moment majoritàriament quan el nen estableix el nou vincle amb els companys i amb la mestra. Per tant, és fonamental tenir un bon període d'adaptació per a que l'infant es pugui acomodar correctament al nou context.

·         Per què s'inverteixen una gran quantitat d'energies?

Perquè el període d'adaptació marca l'evolució de l'infant dins aquest nou context, sobretot en els aspectes emocionals. Per tant, per a que l'infant es desenvolupi correctament tant a nivell cognitiu, com a nivell emocional com a nivell social, el nen necessita haver superat el dol i creat nous vincles al nou context.

·         Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

Més que establir regles, el que s'ha de fer en aquest període és establir vincle amb tots els infants.

·         Què és allò que no hauríem de fer mai?

Allò que no hauríem de fer mai des del meu punt de vista és crear inseguretat, tot el contrari, la mestra ha de provocar seguretat en l'infant i per això és necessari que ella també ho estigui. I, ha de crear vincle, per tant, la mestra no pot estereotipar als infants ni deixar-los de banda.


Al següent vídeo es comenta com fer front al període d'adaptació. En aquest vídeo, també es donen consells a les famílies, ja que el que crea major inseguretat en els infants és aquella que transmeten els pares.


dissabte, 24 de maig de 2014

Ja només queda ensallar!

Realitzar els vestuaris ens ha portat molt de temps, però, a mesura que unes feien vestuari, les altres s'encarregaven de començar amb els escenaris. D'aquesta manera avançàvem més ràpidament.

Realitzar tant l'escenari com el vestuari ha estat una mica estressant, sobretot perquè en la nostra obra hi ha una gran quantitat de personatges diferents i nosaltres només som cinc persones. Per tant, el vestuari l'hem elaborat de manera que resulti més fàcil de llevar i posar per a que en el moment de representació resulti més ràpid. 

Per tant, com que amb les hores de les classes no teníem prou temps per a elaborar tot el material necessari, hem hagut de quedar diversos dies. Varem decidir portar tot el material a casa de na Marta perquè disposa de molt espai on podem treballar i després emmagatzemar el material.

dimecres, 16 d’abril de 2014

Vestuaris, diàlegs, escenaris, materials, materials, i més materials!

Una vegada que hem tingut les idees una mica clares de l'evolució de l'obra, hem començat a elaborar els vestuaris. D'aquesta manera hem fet dues disfresses de púnics, dues de romans, dues de musulmans, la disfressa de la nena, la de la bruixa i la de la pagesa.

Per a elaborar els vestuaris, primer hem hagut de cercar els materials. Se'ns va acudir la idea de demanar als comerços aquells materials que no els servissin o que ens poguessin regalar.

Així, hem anat plegades a diversos comerços d'Eivissa. A Almacenes Tur ens varen donar diversos retalls de teles, a Tejidos Escandell ens varen donar diverses teles de diversos colors, a Pinturas Rubio ens varen donar tres esprais de colors, a Valero diversos botons, cintes i velcro i per últim, a Pintura Bizafor ens varen donar diversos pots de pintura.







A mesura que aconseguim els materials, comencem a elaborar els vestuaris en primer lloc, i els escenaris en segon lloc.